Panzer VI Tiger

Panzerkampfwagen VI Tiger I

Tiger I capturat a Tunísia el 1943
Historial de servei
Període en actiu	1942-1945
Guerres	Segona Guerra Mundial
Característiques generals
Tipus	Tanc pesant
País d'origen	Alemanya Nazi
Fabricant	Henschel
Dimensions
Pes	57 Tm
Amplada	3,7 m
Longitud	6,3 m
Altura total	3,0 m
Tripulació	5 homes
Especificacions
Motor	Maybach HL230 P45
Potència màxima	700 cv
Suspensió	Barra de torsió
Prestacions
Vel. carretera	40 km/h
Vel. camp a través	15-20 km/h
Autonomia carretera	125 km
Armament
Primari	Canó de 88 mm KwK 36 L/56
Secundari	2 x 7,92 mm MG34 i una MG34 o MG42 antiaèria
Blindatge en buc	frontal = 110 mm lateral = 80 mm

El Panzerkampfwagen VI Tiger I ( pronunciació (?·pàg.)) va ser un tanc pesant de la Segona Guerra Mundial, desenvolupat per l'Alemanya nazi, que entrà en servei a començaments de 1942 a l'Africa i a la Unió Soviètica, generalment en batallons independents de tancs pesats. Aquest model dotà l'exèrcit de terra alemany (Deutsches Heer) del seu primer carro de combat equipat amb el canó 8.8 cm KwK 36 (derivat del 8.8 cm Flak 36 antiaeri). En total, 1.347 unitats van ser fabricades entre l'agost de 1942 i l'agost de 1944.^[1] Després de l'agost de 1944, la seva producció es va anar reduint a favor del nou model Tiger II.

Mentre que el Tiger I ha estat definit com un disseny excepcional pel seu temps, també se l'ha considerat excessivament complex, emprant materials cars i mètodes de producció intensius. El Tigre I era propens a certs tipus d'avaries i ruptures de les erugues i estava limitat en quan a autonomia degut al seu elevat consum de combustible. Era costós de mantenir però en general era mecànicament fiable. Era difícil de transportar i vulnerable a quedar-se immobilitzat quan el fang, el gel i la neu es congelaven entre les seves rodes superposades i intercalades de patró Schachtellaufwerk, sovint encallant-les totalment. Aquest era el problema al Front Oriental a la temporada fangosa de la raspútitsa (primavera i tardor) i durant períodes de fred extrem.

El Tiger I va combatre a tots els fronts des de finals de 1942 fins a la rendició alemanya en 1945. Ferdinand Porsche li va donar el seu sobrenom de "Tigre" mentre que la numeració romana es va afegir després que el Tiger II entrés en producció. La denominació inicial fou la de "Panzerkampfwagen VI Ausführung H" (literalment "vehicle de combat blindat VI versió H", abreviat a PzKpfw VI Ausf. H) on la 'H' denotava Henschel com el dissenyador/fabricant. Va ser classificat a l'inventari d'artilleria amb la designació de Sd.Kfz. 182. (acrònim de "Sonderkraftfahrzeug 182", "vehicle per usos especials cent vuitanta-dos" en català). El tanc va ser posteriorment reanomenat com PzKpfw VI Ausf. E el març de 1943 (canviant la H per la E), amb la designació a l'inventari d'artilleria de Sd.Kfz. 181. El manual d'entrenament de la tripulació, el Tigerfibel es va convertir en una peça de col·leccionista.

Originalment desenvolupat sota el nom de Pzkw VI Ausf. H després d'una petició del OKW (Alt Comandament de l'Exèrcit de Terra), del projecte resultant en van sorgir l'Elefant (caçatancs "Elefant", Sd.Kfz. 184), el Tiger I (tanc "Tigre", Sd. Kfz. 181) i posteriorment el Tiger II o Königstiger ("Rei Tigre", Sd. Kfz. 182), el Jagdtiger (versió caçatancs amb un canó de 128 mm) i el Sturmtiger, un carro dissenyat per al combat urbà equipat amb un morter d'origen naval que disparava un projectil propulsat a coet de 380 mm.

En l'actualitat, només set tancs Tiger I romanen en museus i col·leccions privades arreu del món. Al 2021, un Tiger 131 (capturat durant la Campanya del Nord d'Àfrica) del Museu del Tanc del Regne Unit de Bovington Camp a Dorset, és l'únic exemplar restaurat en condicions de funcionament.